Nota de premsa

 
   
NOTA DE PREMSA
PROGRAMA DEL CONCERT
EL COMPOSITOR: CARLES GUMÍ
TEXT: JOAN MARAGALL
CAMERATA SANT CUGAT
 
Cantata de Nadal a la web de Camerata

 

 

Frantal de Santa Maria d'Avià

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Joan Maragall

 

 

 

Firma

 

Joan Maragall (1860-1911)

Any Maragall

 

Camerata Sant Cugat estrena enguany una nova Cantata de Nadal titulada NADAL que ha estat composta especialment per a la celebració de les festes de Nadal de 2011 pel compositor contemporani Carles Gumí (1963) a partir d’uns versos de Joan Maragall (1860-1911).

NADAL (fragment)

Caieu, fulles; caieu, fulles,
que ja s'acosta Nadal
i el cor el vol nu i glacial...

Neix l'hivern cantant les glòries
d'una verge amb manto blau
que al sentí's plena de gràcia
baixa els ulls, junta les mans
i es posa a adorar a Déu
en son ventre virginal...
Caieu, fulles; caieu, fulles,
que ja s'acosta Nadal.                       

En les nits de desembre - tan llargues!-
els pastors s'estan sols entre el vent,
contemplant la foscor de la terra...
I en el cel hi ha estrelles d'Orient.
En les nits de desembre - tan llargues!-
entre el vent i invisibles remors,
que n'hi caben de vols d'àngel
en els sòmits dels pastors!
Van els àngels per la terra
i pel cel les resplendors.                       

Prova el fred de fer-se etern,
la tenebra també ho prova,
pro al cor de la nit d'hivern
se bada la Bona Nova;
i al punt de la mitjanit
tot aucell ha refilat,
i tota l'herba ha florit,
i Jesús és nat. 

Oh Jesús de ma infantesa!
Oh petit Nostrosenyor!
Bon Jesuset de les panses i figues,
i nous i olives i mel i mató!
Que alegre es torna la nit de desembre!
Quina alegria d'infants i pastors!
Tot timbaleja, tot cascavelleja,
tot se trontolla al vaivé d'un bressol...
«Què n'hi darem an el Noi de la Mare,
què n'hi darem que li sàpiga bo?».

Joan Maragall (1860-1911)

Nota al text de la Cantata de Josep Maria Jaumà

La roda de les festes de l'any, com el pas de les estacions, són, per a Maragall, els nivells més propers de la gran harmonia rítmica que governa l'univers, l'eco de la qual vol que ressoni en els seus poemes. "Em miro el món -deia- com si fos acabat de crear."

Per a Maragall, l'espiritual i el material van agafats de la mà. Per això el tema de Nadal és tan central en els seus pensament i sentiment; en aquest poema hi trobem costat per costat tant els personatges bíblics i els seus respectius papers en el misteri de l'encarnació (Déu, la Verge, "el bon Jésús", els àngels, els pastors, els reis...), com les manifestacions més 'naturals' (les fulles, el fred glacial, els aucells que refilen...) i les tradicions més socials de la festa: les  nadales, les panses i figues, els regals, les boques rialleres... No sembla haver-hi cap distància entre la fe transcendental, el món de la naturalesa i els costums populars: van íntimament units.

Igual com aquest vespre, gràcies a la música, els sentirem tots tres com si fossin un únic fet: el misteri de la fe dit amb notes i paraules que l'expliquen com la cosa més natural del món.

Josep Ma. Jaumà

 

Nota biogràfica
Joan Maragall i Gorina (Barcelona 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911) va ser un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de segle XIX al XX.
Membre de la intel·lectualitat culta de la Barcelona de la Renaixença, de la qual havia heretat el floralisme i el retoricisme, va fer una defensa de l'espontaneïtat i de la recerca de la simplicitat i arribà a desenvolupar la seva "teoria de la paraula viva", que va crear escola. Va fer de la seva obra poètica la vessant literària més coneguda, si bé destaca la seva important producció en prosa, amb més de 450 textos, entre articles, assaigs, discursos, semblances biogràfiques i pròlegs. La seva activitat com a periodista al Diari de Barcelona i La veu de Catalunya va ser un dels mitjans que li va permetre projectar una opinió que generà una important influència social.
Va traduir Goethe, Nietzsche i Novalisi introduí així a Catalunya una bona part de la poesia alemanya.
En la vessant personal, Joan Maragall va ser un home d'arrels religioses i una forta implicació política. Entre l'"Adéu Espanya" i l'iberisme, la seva influència sempre va ser vigent a Catalunya de forma més o menys visible. Va ser un personatge amb múltiples contactes, amb els quals mantenia una extensa correspondència d'un interès que supera de molt el fet purament anecdòtic o biogràfic.

 

 

 
Per a més informació:
Xavier Baulies (627 474 262 o [email protected]), director de Camerata Sant Cugat