Vinaora Nivo SliderVinaora Nivo SliderVinaora Nivo SliderVinaora Nivo SliderVinaora Nivo SliderVinaora Nivo SliderVinaora Nivo SliderVinaora Nivo SliderVinaora Nivo SliderVinaora Nivo SliderVinaora Nivo SliderVinaora Nivo SliderVinaora Nivo SliderVinaora Nivo SliderVinaora Nivo SliderVinaora Nivo SliderVinaora Nivo SliderVinaora Nivo SliderVinaora Nivo Slider

La técnica Alexander

dsc 0093

Esta Técnica cuenta con cien años de historia y desarrollo. Hoy en día, profesionales de la medicina, artistas y deportistas de todo el mundo reconocen su efectividad. En España, comienza a utilizarse en diversas escuelas y conservatorios, y en escuelas extranjeras muy reconocidas, como la Guildhall School of Music & Drama (Londres) y la Juilliard School (Nueva York), forma parte de los programas formativos de músicos, bailarines y actores.

En las clases de Técnica Alexander aprendemos a deshacernos de las tensiones crónicas que, sin saber cómo, hemos ido acumulando y que han quedado fijadas en nuestra manera de actuar y de movernos. Es un trabajo individual en el que el profesor ayudará al alumno por medio de un suave contacto manual y de unas instrucciones adecuadas, a utilizar al máximo su capacidad natural para la coordinación y el equilibrio.

Los seres humanos, como resultado de nuestra evolución permanente, tenemos una capacidad increíble para hacer las cosas de manera sencilla, flexible, con poder, con expresividad. Estamos preparados para desarrollar tareas muy complicadas físicamente (manipulación, coordinación, fuerza, equilibrio...) y también estamos provistos de intelecto, de una capacidad para razonar que nos permite movernos y acomodarnos en el mundo social que nos rodea, de una capacidad para sentir... tenemos por lo tanto una capacidad natural para el bienestar psíquico y físico; para lo que se conoce como la salud integral del ser humano.

Sin embargo, con demasiada frecuencia y sin saberlo, cambiamos esta tendencia natural en nuestras actividades diarias. Aquello que podríamos hacer con gracia, sin esfuerzo aparente y fruto de la propia energía, acabamos haciéndolo con una carga excesiva de tensión, o bien realizando un gran esfuerzo contra la pereza. De alguna manera rompemos el equilibrio.

Tenemos gran parte de responsabilidad sobre nuestra salud. De hecho, existen factores que influyen en nuestro estado físico y mental que están bajo nuestro control. Siempre podemos aprender a hacer un mejor uso de nuestras capacidades.

La Técnica Alexander nos permite precisamente hacer esto de forma sistemática, práctica y concreta. El profesor ayuda al alumno a sentir con más claridad y consciencia la propia unidad psicofísica. Aprendemos gradualmente a reconocer y promover esta unidad. Aprendemos a apreciar mejor el papel que juegan la actitud y la predisposición mental a la hora de determinar la condición física en la que nos encontramos, y aprendemos a desarrollar una organización neuro-muscular más eficiente.

dsc 0164

La fuerza del hábito

El conjunto de tensiones excesivas que acumulamos –por las causas que sea- se configura como nuestra organización neuro-muscular, y actúa automáticamente como patrón, como hábito inherente a nosotros. Estos malos hábitos pueden interferir con nuestra salud, con nuestro potencial.

Como cualquier tipo de hábitos, a medida que los vamos practicando, los vamos fijando. Con frecuencia no somos conscientes de que los estamos utilizando. El resultado es un cambio en nuestra manera de actuar y de movernos hasta tal punto inconsciente, o desconocida, que aquellos nos parecen correctos y necesarios.

Afortunadamente para nosotros, del mismo modo que hemos sido capaces de aprender estos hábitos también somos capaces de des-aprenderlos.

 

dsc 0181

LOS DESCUBRIMIENTOS DE FM ALEXANDER

Frederic Matthias Alexander (1869-1955) fue un actor australiano. Pronto se encontró con una serie de problemas de orden respiratorio y frecuentes afonías que impedían el curso normal de su carrera. Médicos y profesores le recomendaban que se tomara periodos de descanso para su voz, con tal de recuperarla. Comprobó que aquello le proporcionaba una restauración momentánea, ya que volvía a perder la voz tan pronto como reiniciaba sus declamaciones. Fruto de esta observación repetida concluyó que el problema provenía de algo que él mismo hacía al hablar y se propuso investigarlo.

Lentamente, durante el proceso de esta investigación fue descubriendo que el problema era mucho más amplio de lo que esperaba. En la base del problema debía situarse no solo su aparato fonador, sino todo él, cuerpo y mente. Su condición psicofísica era la responsable de la calidad de todo aquello que hacía.

Posteriormente descubrió que el objeto de su estudio no era únicamente una particularidad suya, sino que era común entre la mayoría de la gente. Consiguió cambiar aquellos hábitos que le entorpecían y más tarde encontró la manera de enseñar a otros a hacer lo mismo. De este modo desarrolló a lo largo de su vida la Técnica que lleva su nombre y que aún se transmite hoy en día.

 

dsc 0183

L’ús d’un mateix

De tots el seus raonaments, podem concloure que les nostres opcions referents a allò que fem amb nosaltres mateixos determinen en gran mesura la qualitat de la nostra vida. Estarem d’acord en què l’eficàcia d’una eina depèn de com la usem.

Què significa fer bon ús de nosaltres mateixos?

Probablement procurar ser capaços de viure tan sans i feliços com puguem, i això ho aconseguirem si respectem al màxim el funcionament natural del nostre organisme psicofísic. Si som conscients del que fem i del que pensem.

Fem a continuació una breu descripció –simplificada i a grans trets- del que podríem denominar la nostra eina com a éssers humans, el nostre cos. Ens referirem a l’organització funcional dels elements principals.

Per començar, els músculs del cos no haurien de ser vistos com tires separades que connecten ossos entre sí, sinó més bé com a una única malla elàstica que vesteix tot l’esquelet. Aquest vestit elàstic té dos funcions: ens permet moure’ns i interactuar amb  l’entorn, i ajuda a mantenir totes les parts del cos en bona correlació entre sí. En la base d’aquestes dues funcions hi ha la necessitat de cooperar amb la gravetat, de mantenir el precari equilibri quan estem dempeus.

A fi de moure’s eficientment en un camp gravitatori com és el nostre planeta, l’home –en la seva evolució fins a posar-se dret- ha anat desenvolupant una sèrie de mecanismes antigravitatoris. Alexander va descobrir a través de l’observació pràctica –no teòricament- que el moviment primari (oposat a la gravetat) pot ser ajudat considerablement. Això s’aconsegueix inhibint conscientment els patrons de tensió que interfereixen amb ell i desenvolupant el desig conscient d’optimitzar el funcionament dels mecanismes antigravitatorios. El desig, el voler que succeeixi, pot influir positivament en l’adequada activitat muscular.

El desig es tradueix en un missatge del sistema nerviós que realitza la funció de donar ordres a la musculatura. El cervell es comunica amb els músculs enviant i recollint informació a través dels nervis.

Quan respectem aquesta coordinació natural –quan mantenim aquest desig-  totes las parts del conjunt muscular elàstic es troben allargades i tonificades facilitant el moviment i la coordinació. Alexander va descriure aquesta situació com créixer en estatura o bé anar cap amunt. Això a la vegada, proporcionava un medi ambient interior ideal per a la respiració, la digestió i la circulació sanguínia. Finalment podríem preguntar-nos: i qui dóna les ordres al cervell? La resposta és evident: jo, un mateix.

Els conceptes mentals que tenim sobre els nostres actes són els que, en definitiva, ordenen una organització o una altra de la nostra unitat psicofísica. Tanmateix els conceptes es poden canviar. Aquest fet ens retorna a nosaltres mateixos la capacitat de governar-nos com a individus, la llibertat d’opció, la possibilitat d’aprendre i de canviar.
dsc 0068-b

Control Primari

Una vegada hem vist el funcionament natural, podríem suposar que tots els éssers humans en gaudim sense cap dificultat. Però no es així. Tal com hem dit abans, la majoria de nosaltres interferim d’una o altra manera. Sembla que el mateix patró de conducta que Alexander va descobrir en ell és pràcticament universal entre els humans: la tensió excessiva que comença en el coll, continua amb un escurçament i una contracció general. El to muscular de tot el cos resulta alterat, afectant l’alineació normal de l’esquelet i per tant el suport dels òrgans interns.

Alexander va basar el seu treball en aquesta relació a la que va anomenar Control Primari: una relació apropiada entre el cap, el coll i l’esquena estimula una apropiada relació del conjunt i permet que es pugui produir el moviment primari d’estar dempeus en contra de la gravetat.

dsc 0085

Inhibició i Direcció

Fins ara hem parlat del bon ús, però no de com aconseguir-lo. En aquest punt convé deixar clar que la Tècnica Alexander no és una teràpia, o un tipus de manipulació. És educació. Es tracta d’aprendre a escollir conscientment la nostra pròpia organització.

El que es pretén és trencar la força de l’hàbit. Canviar els costums que hem anat aprenent i que a còpia de repetició, han creat en nosaltres una predisposició a reaccionar d’una manera determinada enfront d’una situació donada. Per tant, és aquesta repetició la primera que hem de detenir. És a dir: rebre un impuls i rebutjar respondre de la manera acostumada (automàtica) crea les condicions adequades per a que pugui produir-se el canvi.

Primer hem d’evitar que el sistema neuro-muscular continuï enviant missatges per camins erronis, abans que puguem enviar els correctes. Alexander va utilitzar la paraula inhibició en el context de la neurofisiología: frenar la resposta automàtica i habitual a un estímul – l’escurçament produït per la tensió,- donant-nos la llibertat d’escollir una resposta adequada – l’allargament que produeix el fet de distendre.

Una vegada que ja hem inhibit mentalment les respostes automàtiques de mal ús, un cop hem decidit no tensar ni fer pressió cap a dintre, llavors podem dirigir el sistema neuromuscular per a que s’allargui, s’eixampli i s’expandeixi de forma que els mecanismes posturals ens proporcionin la força natural cap amunt en resposta a la gravetat. Direcció és un procés de pensament dirigit o intenció, de desig, de projecció d’ordres a tot el sistema com a unitat, que organitza les condicions per a un bon ús.

dsc 0071

Com aprenem

Mitjançant la Tècnica Alexander s’aprèn a inhibir les respostes automatitzades i a dirigir les que ens permeten respectar el control primari – millorar la relació entre el cap, el coll i l’esquena per tal de reinstaurar l’equilibri i la coordinació natural – i que, al mateix temps, creen les condicions necessàries per a millorar l’ús d’un mateix. Això és el que s’ensenya a les classes.

Alexander creia que ni paraules ni exercicis eren suficients per a estimular un canvi real dels nostres hàbits més profunds, que ens permetés millorar el nostre ús. Va desenvolupar un mètode de treball manual individualitzat en el qual el professor guia l’aprenentatge de la inhibició i la direcció amb l’ajuda d’un contacte manual i donant les instruccions verbals necessàries a l’alumne per a que vagi convertint-se en el subjecte del seu propi aprenentatge.

más información: L'Estudi

dsc 0084

Técnica Alexander